Sossis i Patitsants a la Paret del Pessó

Via sense cap mena de substància que no aporta res. Un sol pas de V per enfilar-nos a la paret dóna pas a una sèrie de plaques tombades que es grimpen més que s’escalen fins arribar al capdamunt de la paret. L’única cosa salvable és la roca, d’un conglomerat excel·lent… No obstant, sempre serà millor anar al bar a fer un toquet.

Aproximació:

Des de la Pobla de Segur prenem la carretera direcció a Sort. Just abans d’entrar al segon túnel podem aparcar a mà dreta (carretera antiga). Un cop desat el vehicle reculem per la carretera fins trobar un corriol que puja a mà dreta (rètol indicatiu cap el Barranc de Sant Pere). Seguim pel corriol fent giragonses i guanyant alçada. Arribarem a un coll on hi ha una torre d’alta tensió. Des d’allí seguim en direcció a l’esperó i a la paret. Quan hi arribem resseguim la paret fins trobar el peu de via, just al costat d’una fissura.

L1(V)

Enfilar-nos a la paret és el pas clau de la via, malgrat que fins hi tot això no sigui obligat ja que podem encintar la primera assegurança des de terra. Així doncs, aprofitarem la fissura que tenim a l’esquerra per fer un pas atlètic que ens permet superar una petita panxa. Un cop enfilats només haurem de seguir amunt per terreny molt fàcil. Trobarem un petit ressalt senzill abans d’entrar a la reunió. 55 metres.

L2(IV)

Per iniciar la segona tirada haurem de fer un canvi de reunió caminant fins situar-nos a l’inici d’una nova placa, a l’esquerra de la ferrada. La tònica és molt semblant a la primera tirada: grimpada fàcil amb algun ressalt lleugerament més complicat. 55 metres.

L3(IV+)

Sortim de la reunió caminant cap a la dret fins situar-nos sota la primera assegurança del llarg, que de nou protegeix el pas “difícil”: superar un llavi fàcil. Un cop a sobre seguim en tendència a la dreta, per terreny molt ajagut fins la següent reunió. 55 metres.

L4(IV)

Iniciem la tirada més o menys recte amunt, seguint les assegurances sense cap mena de dificultat. La darrera part de la tirada té una part un xic més vertical, molt ben protegida i que no ofereix grans dificultats. 30 metres.

Descens:

Anirem caminant direcció sud fins que trobem la instal·lació de la via ferrada, que a base de cables i cordes ens menarà uns metres a l’esquerra del peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Bon conglomerat.

El que no m’ha agradat tant:

• Traçat sense atractiu.
• Gens sostinguda.
• El jardí entre la primera i la segona tirada li treu la poca continuïtat que podia tenir.